La selecció final d'onze pel·lícules s'ha fet amb els següents criteris.
Les tres pel·lícules soviètiques més reconegudes són Aelita (1924), Solyaris (1972) i Stalker (1979). Aquestes hi havien de ser, acompanyades de les rareses precursores del gènere com ara Gibel Sensatsii (1935) i Kosmicheskiy Reys (1936).
De la banda alemanya, imprescindible la trilogia Der Schweigende Stern (1960), Eolomea (1972) i Im Staub Der Sterne (1976).
Planeta Bur (1962) per la trajectòria del seu autor, Tumannost Andromedy per plantejar un futur utòpic i Pisma Myortvogo Cheloveka (1986) per plantejar un futur distòpic i pel moment de la seva realització en plena Glasnost omplen una selecció clarament incompleta des del punt de vista històric però que compleix el propòsit inicial: trobar el fet diferencial socialista en un gènere cinematogràfic.
Per a la redacció final del present treball s'ha començat per visionar una segona vegada els films i s'han preparat talls significatius, que s'han pujat a un canal de YouTube i que es poden trobar recollits al menú audiovisuals.