Tot i que Kurt Maetzig, director de
Der Schweigende Stern (1959) la va definir com a “utopia tecnològica”, el tema principal de la primera producció de la DEFA (Deutsche Film-Aktiengesellschaft) del gènere que ens ocupa seria més pròpiament el de la vida extraterrestre i les dificultats de compressió que comporta la trobada entre civilitzacions, tema recurrent en l'obra literària del polonès Stanislaw Lem, autor de la novel·la original. Tot i que es podria dir que la producció va ser, en el seu conjunt, una operació política del recent estat socialista alemany.
Pàvel Klushantsev (1910-1999) va ser un cineasta dedicat a la ciència-ficció. En efecte, mentre la majoria dels altres directors de què parlem en aquest treball (de Protazànov a Maetzig) s'acosten al gènere puntualment, d'ell podem dir que l'anticipació científica va ser el seu motor, per davant del cinema. Va inventar i aplicar multitud d'efectes especials, col·laborant en l'esforç propagandístic de la cursa espacial entre la URSS i els EUA durant els anys seixanta. El film que ens ocupa,
Planeta Bur (URSS, 1962) representa la cimera del director i va arribar a ser de culte per als tècnics en efectes visuals americans, com es pot veure a l'interessant documental danès
The Star Dreamer (Mads Baastrup, 2002). Planeta Bur és una pel·lícula de ciència-ficció clàssica en el sentit que toca els principals temes del gènere (viatges interplanetaris, extraterrestres i monstres, robòtica i intel·ligència artificial) i es tracta d'un producte d'entreteniment. Els cosmonautes són presentats com uns responsables i valents herois del poble soviètic, que es rebel·len contra les prudents ordres del comandament terrestre (el qual posa la seguretat de les persones per davant de tot) per complir amb la seva alta missió. A banda d'això és difícil trobar més missatges ideològics clars dins la pel·lícula.
Im Staub Der Sterne (1976), presenta un interessant dilema polític i moral: ajudar els esclavitzats habitants d'un país ocupat, la qual cosa pot provocar una guerra d'abast i conseqüències greus, o bé abstenir-se i tornar a casa. Podem intuir aquí un cert paral·lelisme amb la política del bloc socialista respecte als processos revolucionaris del tercer món, inclús una vetllada al·lusió a la neutralitat de les potències europees a la guerra civil espanyola.
